LA FESTA DE SANT MATEU
- Les festes de Sant Mateu és un festa que té data a
principis del segle XII. Se celebraven el 21 de setembre.
- Són les festes més antigues de Barcelona i aquestes festes celebraven l’entrada a la tardor. Barcelona s’il·luminava amb fogueres de festa, que també es podien anomenar alimares, que flamejaven dalt dels campanars, dalt dels merlets de les muntanyes i a les carenes de les muntanyes que estaven a prop de la ciutat.
- Són les festes més antigues de Barcelona i aquestes festes celebraven l’entrada a la tardor. Barcelona s’il·luminava amb fogueres de festa, que també es podien anomenar alimares, que flamejaven dalt dels campanars, dalt dels merlets de les muntanyes i a les carenes de les muntanyes que estaven a prop de la ciutat.
- També, es feien fogueres als carrers i al segle XIV es
va produir un gran invent per aquesta festa: els focs artificials. Els focs
artificials els havien portat a la Península Ibèrica els àrabs. Però els focs
van ser molt problemàtics, i fins i tot van ser prohibits, ja que creaven
problemes en les celebracions.
EL NADAL MEDIEVAL
- El Nadal en l’època medieval era una jornada festiva
amb un bon menjar i acompanyada de música.
- El XII es va començar a celebrar el Nadal en l’Edat Mitjana, i el Nadal tenia un ofici religiós i un ofici més popular.
- El XII es va començar a celebrar el Nadal en l’Edat Mitjana, i el Nadal tenia un ofici religiós i un ofici més popular.
- A l’església era habitual la representació d’un drama
litúrgic.
Fora de l’església, la nit era una nit molt especial.
Es deia que els esperits voltaven per tot arreu, i les maneres de protegir-se
era cantant o filant una estona.
- També, es deia que els mariners tenien de vigilar
perquè els morts es deia que tornaven al mar per celebrar les seves pròpies
misses.
- Aquesta foto és una foto d’un banquet de Bodleian
Library.
LA DANSA A L'EDAT MITJANA
A l’edat mitjana, els balls es feien al carrer. Es
ballava en moltes festes com casaments, fires i carnavals.
En la dansa de l’edat mitjana s’utilitzaven molts
instruments com les arpes, flautes, trompetes i altres instruments de percussió.
També es cantava amb les veus de les persones.
La dansa de l’edat mitjana era molt important, però
alguns emperadors, com Carlemany, van prohibir la dansa, però la gent la seguia
ballant de forma oculta. L’Església, en algun cas va donar suport a la dansa,
però en la majoria de casos s’hi oposava, ja que veia un moviment molt sexual.
Hi havia diferents estils de dansa, com les
religioses, les socials, les macabres, les rituals, etc.
LA FESTA DE CORPUS
La festa de Corpus va néixer a mitjan segle XIII a
Liège (Bèlgica). A Catalunya es va estendre ben ràpidament: el 1318 es tenen
notícies que ja se celebrava a Vic i el 1320 a Girona i Barcelona.
Corpus, en llatí, vol dir "cos". I és que la
festa es va crear per donar relleu a la institució de l'Eucaristia, és a dir,
del sagrament pel qual els cristians creuen que el pa i el vi que es consagren
a la missa esdevenen el Cos i la Sang de Jesucrist.
LES DANSES
CERIMONIALS
La dansa cerimonial és molt millor quan es balla
lluïment o bé quan la dansa serveix com element de selecció o de tria.
Com per exemple, una "Morisca" de Gerri
de la Sal, o La Dansa de Castellterçol, La Gala de Campdevànol,
són danses molt elegants. Aquestes danses cerimonials són les que han gaudit
d'una major continuïtat i de més gran difusió, per tot això aquests balls
s'han convertit en model de la dansa catalana tradicional.
En són una mostra els diferents balls que es fan, l'ús de la màscara, l'encesa de fogueres, la llicència sexual, l'enterrament del carnestoltes, etc.
A Tarragona, en aquest període, trobem el joc amb els bous que és l'actual carrer del Cós del Bou. A Reus, la festa té una data de referència perquè es van finalitzar els contractes, pagaments, etc.
FESTA DEL
ROSER DE MAIG
Les festes del Roser de Maig és una festa que celebra
l’arribada de la primavera.
Són unes festes que van ser introduïdes pel Papa
Gregori XIII al mes d’octubre, en record de la batalla de Lepant.
Aquesta festa es celebra des de l’Edat Mitjana, cada
primer diumenge de maig.
En tenim la primera prova documental el 1419, quan el
rei Alfons el Magnànim declarà que volia celebrar el maig a Valldaura perquè es
tractaven de festes molt "tradicionals i populars”.
Aquesta festa, actualment, es celebra a Cerdanyola
cada primer diumenge de maig.
CARNAVAL
L'origen del Carnaval no és ni de lluny evident.
Des del Renaixament, s’ha proclamat que aquesta festa té un ús de màscares i un
intercanvi de rols entre nobles i esclaus. El Carnaval prové de les paraules
llatines carrus navalis (carro naval).
Aquestes festes són les úniques anteriors al Cristianisme. El carnaval eren tres dies de divertiments públics, disbauxa i disfresses.
Aquestes festes són les úniques anteriors al Cristianisme. El carnaval eren tres dies de divertiments públics, disbauxa i disfresses.
LA HISTÒRIA DEL
CARNAVAL
El carnaval és un costum i una festa molt antiga i molt tradicional.
En són una mostra els diferents balls que es fan, l'ús de la màscara, l'encesa de fogueres, la llicència sexual, l'enterrament del carnestoltes, etc.
A Tarragona, en aquest període, trobem el joc amb els bous que és l'actual carrer del Cós del Bou. A Reus, la festa té una data de referència perquè es van finalitzar els contractes, pagaments, etc.
L'any 1347 disposem de les primeres
informacions sobre activitats carnavalesques: l'utilització de màscares
d'inversió sexual, cercaviles amb torxes o focs d'artifici i lluites
amb elements vegetals com ara taronges.
Wbba lava dub dub
ResponEliminatu ser arabe?
ResponEliminaquereis drogas :v
ResponElimina